CAT
El piemont deixa un espai en blanc
per escriure, ara mateix, si vols,
tot allò que et vingui al cap:
Bocins d'infantesa, veus que s'allunyen,
un bocí llevat de la vida,
el cor i el capcineig de les hores...
Cal afanyar-se però: per les finestrelles
les ombres van encalçant les bancades.

OC
Lo Piemont daissa un espaci void
per escriure, ara, se volètz,
çò que vos ven a l'esperit:
Tròces d'enfança, votz que s'aluenhan,
un tròç sobrat de la vida,
lo còr e lo cap de cap de las oras...
Mas cal apressar : per las fenèstras
las ombras seguisson los bancs.