CAT
No sé que té aquest indret
que sempre es mostra diferent
i que a cada volta
guarda el seu propi silenci.
La meva mirada s'obre
amb els ulls petits,
mentre enllà, ben enllà
el cel s'estima més tancar-se

OC
Sabi pas çò qu'a aquel luòc
çò qu'es totjorn diferent
e que cada vegada
gardatz vòstre pròpri silenci.
Mon agach se dobrís
amb d'uèlhs pichons,
del temps que delà, luènh delà
lo cèl aima se sarrar