CAT
L'ombra del cirerer
com una mà estesa
de dits prims i llargs
ascla el jardí
i les margarides.
Al mur roig de la casa
les finestres escolten
les converses
de branques i flors.
I vet aquí que no
se'n saben avenir dels
secrets que,
omplen la llum
de la vesprada.

OC
L'ombra del cerièr
coma una man estenduda
de dets prims e longs
asclafèt lo jardin
e las margaridas.
Al mur roge de l'ostal
las fenèstras escotan
las conversas
de brancas e de flors.
E veirem aquí que non
se sap çò que se sap
secrets que,
emplenatz la lutz
de la serada.