CAT
I l'aigua passava al matí, al vespre
de nit i a l'alba amb la seva remor.
I l'arbre caigut el veia fent camí
a la seva vora solcant les pedres.
I tot era així, immutable.

OC
E l'aiga passava lo matin, lo ser
la nueit e l'alba ab son bram.
E l'arbre tombat lo vegèt far son camin .
lo long de son bòrd, solcant las pèiras.
E tot èra aital, sens cambiament.