CAT
Tot fent via pels turons
albiro núvols com vanitats
de tardor regalada.
Ara l’horitzó s’enamora
d’aquesta atziaga llum.
Un sol pensament
omple la immensitat.
Tot el que veig fent via
és prou i alhora massa.

OC
Del temps que me'n vau pels puèges,
entrevesi de nívols coma de vanitats
d'automne regaladas.
Ara l'orizont s'enamora
d'aquela lutz urosa.
Una sola pensada
emplena l'immensitat.
Tot çò que vesi del temps que me'n vau
es pro e al meteis temps tròp.