Un arbre eixorc

D’on neix l’alba?
Es preguntava un arbre eixorc.
Quantes branques
no han estat prestatges de fulles
somrients al vent,
esbatanades pel sol,
ofegades per la pluja
emblanquinades per la neu?
D’on neix el matí?
es pregunta l’arbre cec.
Al bell mig de l’estel del dia?
a l’ombra dels núvols
a la claror del sol?
a la foscor de la nit?
On mor el dia?
Segueix preguntant l’arbre sec.
Una veu enigmàtic li respon:
Tot neix sota el pas silenciós
dels núvols quiescents.
No els veus?
No, no els veig, respon l’arbre.


Un arbre cèc

D'ont ven l'alba?
Un arbre cèc se demandèt.
Quantas brancas
son pas estats estatjants de fuèlhas
sorire dins lo vent,
escombrat pel solelh,
afogat per la pluèja
blanquit per la nèu?
D'ont ven lo matin?
l'arbre cèc se meravilha.
Al mitan del jorn estela?
a l'ombra dels nívols
dins la claror del solelh?
dins l'escur de la nuèch?
Ont morís lo jorn?
L'arbre sec contunha de demandar.
Una votz enigmatica li respond:
Tot nais jos lo passatge mut
dels nívols quiescents.
Los vesètz pas?
Non, los vesi pas, respond l'aubre.