CAT
Quasi invisibles
arrelades al vespre
les muntanyes muten.
Als límits de l’estiu
i la tardor
l’aire segueix sent aire
i les pedres, pedres.
Qué hi ha doncs
als confins de l’horitzó
que fa mutar les muntanyes?
Fantasies
Esperances
Il·lusions
Miratges
Fabulacions
Somnis
Quimeres?
Tot i això
el dia cau
com una fulla.

OC
Gaireben invisible
enrasigat dins lo ser
las montanhas càmbian.
A la fin de l'estiu
e l'auton
l'aire es encara l'aire
e la pèira, pèiras.
Qué i a alara?
al bòrd de l'orizont
qué fa bolegar las montanhas?
fantasias
espèras
illusions
miratges
Fabulacions
sòmis
quimèras?
Malgrat aquò
lo jorn tomba
coma una fuèlha