Rera el drac que guarda aquesta porta hi ha , evidentment, tota una història. Joan Balaciart, fill d’un ferrer dels cavalls de les tropes napoleòniques, va néixer el 1896 a Peníscola. Amb només 10 anys va entrar a treballar en una impremta i amb 13 va viatjar a Barcelona a on va començar d’aprenent a la serralleria Can Basora del carrer Pau Claris. Durant uns anys està canviant de tallers i serralleries a on va aprenent totes les tècniques relacionades amb l’ofici. (torneria, forja, repujat, fresats, soldadures, coltellats...)

Treballant per Can Vilaplana , cap el 1916-17 va fer els forjats de l’edifici de la Caixa de Pensions a la Via Laietana. Poc després se’n va a treballar, ni més ni menys que a la Casa Ballarín, i sota el mestratge d’en Manuel Ballarín, n’esdevé el màxim responsable. És des de aquí que fa la forja de la casa Pich i Pon, el cinema Coliseum o els fanals modernistes del passeig de Gràcia, amb disseny de Pere Falqués.

Comença a rebre encàrrecs particulars i el 1921 guanya el premi de serrallers de la ciutat. Poc després obra el seu propi taller al Carrer Ventalló. D’aquesta època destaquen, per exemple, els finestrals de l’estació de França, les reixes del Mas Solers quan el va adquirir Eduard Maristany, Marqués d’Argentera a St Pere de Ribes o les àguiles del Palau Nacional de Montjuic. Més tard (1946) s’instal·la a l’avinguda Pi i Margall, en un edifici que fa ell mateix, mobiliari inclòs, i a on hi estableix també la seva residència.

Allà, continua treballant sense repòs fins passats el 90 anys. Va morir poc abans de fer-ne 98. Can Balaciart està tancat des de les hores, però gràcies a la seva família es manté el taller tal i com estava llavors i, a més hi ha tot un seguit de peces de forja o repujat que el senyor Joan havia fet.

Els grans arquitectes de tombant del segle XX van farcir Catalunya en general però especialment Barcelona d’infinitats d’autèntiques obres d’art però no hem d’oblidar que la seva grandesa es deu, també als petits artesans, uns autèntics mestres de l’ebenisteria, els vitralls, la ceràmica o la forja. Joan Balaciart i Albiol, en fou un d’ells.