PIPs ABOVE





El priorat de Santa Maria de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó. Està situat en el poble de Marcèvol, que pertany a la comuna nord-catalana d'Arboçols, a la comarca del Conflent. Va ser declarat "monument històric" l'any 1840.

Està situat uns 200 metres separat al sud del poble de Marcèvol, lleugerament dessota seu.

El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església i l'alou de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del monestir de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquest orde a la Catalunya del Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit el monestir doble de Sant Jaume d'Illa.

Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i l'absis principal és inutilitzat; la de migdia té restes d'una notable decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles.

Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Mare de Déu. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevingué un lloc que atreia centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós del Conflent, i cada 3 de maig a Marcèvol encara se celebra una missa.

Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat com a monument històric el segle xix, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.

ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Marcèvol

+++++

The priory of Santa Maria de Marcèvol is located at an altitude of 560 metres on a plateau that overlooks the Tet valley and looks out over the Canigó. It is located in the town of Marcèvol, which belongs to the northeastern Catalan commune of Arboçols, in the region of El Conflent. It was declared a "historical monument" in 1840.

It is located about 200 meters south of the town of Marcèvol, and it has been declared a historical monument since 1840.

In 1128 the bishop of Elna gave the church and the wing of Santa Maria to the canons of the Sant Sepulcre, which was founded as a priory in 1142, dependent on the monastery of Santa Anna in Barcelona. It was the only dependency of this order in Northern Catalonia. Around 1370, the house and the canons' quarters were fortified with a large wall, close to the large church of three naus. In 1381 it became the double monastery of Sant Jaume d'Illa.

Surely the terratrèmol de Catalunya of 1428 and above all the dissolution of the order by the Pope in 1484 will enter into decline, and is united, successively, to Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) and the community of previsions of Vinçà (1476). In this time, the turns of the church were reflected. There is no longer an apsidal vault, and the main apsidal vault is no longer in use; the one with the migdia has the remains of a notable Romanesque wall decoration, with a pantocrator on a star base.

This community will also be dedicated to the organization of pardons to the Mother of God. An old tradition is associated with a miracle of the sea of a Pope, the way of Compostela, which would be buried in the parish church. Llavors Marcèvol gave birth to a place that dared hundreds of pilgrims with the hope of obtaining degrees or indulgences. This is the most famous application of the Conflent, and every 3rd of May a mass is celebrated in Marcèvol.

Coming as a national good to the Revolution, it is converted into a farm. The building, classified as a historical monument in the nineteenth century, has been restored since 1970. Nowadays, a secular community has been installed in the building, which is responsible for the restoration of the church (declared a national monument) and the priority rooms.