Sento a la vora –tan a prop estan-
les branques del bosc de ribera
i l’aigua encalmada de l’estany.
Tota aquesta fulgor m’encega
com paraules de llum
que el vent em duu
i no puc escoltar clarament.
Esperant una pluja de pluges
deixo que passi el temps,
solitud de solituds.