CAT
Les costures d'una llengua
i una terra ocupada
on la boira ja és un mal averany.
Hi ha qui diu que aquests arbres
(i la seva parla)
no serveixen per a res
que una diàspora
els ha dut fins aquí,
però nosaltres els reconeixem
i si fins ara no s'han mort
potser els arribi una primavera.
El temps, però, i les estacions
no s'esdevenen soles,
cal imaginar-les amb tota
la seva gran plenitud.

OC
Las costuras d'una lenga
e una tèrra ocupada
ont la nèbla es ja un marrit auguri.
D'unes dison qu'aqueles arbres
(e lor discors)
son inutils
qu'una diaspòra
los a menats aicí,
mas los reconeissèm
e se son pas encara mòrts
benlèu una prima lor vendrà.
Pasmens, lo temps
e las sasons
se passe pas sol,
se devon imaginar en tot
lor granda plenitud.