El vent, fresc, pentina
l'horabaixa tranquil·la.
Com cada dia avui també
em pregunto fins quan
el blau cansat de l'horitzó
recordarà aquest capvespre.
Les paraules em responen
amb molta lentitud
que no en saben res
o no en volen saber res.
I inevitablement tot esdevé
extremadament fràgil.