Lentament corre
per pujols callats
com voleiant
sobre el cel seré,
avui, ahir, tots els temps
són el seu temps.
No té límits, ni esculls
ni colors, és com
un cotó oblidat
dins l'espai nu,
despullat de perfum.
El vent, de tant en tant,
l'esborra.
I de sobte, sura de nou,
imponent.