El 1887, la Junta del col·legi d'advocats encarrega a dos joves arquitectes , Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Domènech i Estapà el projecte del Palau de Justícia de Barcelona. Sagnier i Domènech Estapà col•laboren estretament fins al punt de no saber quina és l’aportació de cada un d’ells en el projecte i la realització. L’edifici s’inaugura el 1908 sense estar enllestit del tot. S’acabarà definitivament el 1914.

Tot i les influències del barroc o del rococó francès, alguns elements de l’obra es consideren dins el moviment modernista, bàsicament pels material emprats i per l’ornamentació, tant exterior com interior. En general però se la classifica dins del eclecticisme historista.

L’aspecte general de l’edifici és d’un monumentalisme èxplicit, que, amb paraules dels arquitectes pretén ser “brillant i monumental” , al tractar-se del “primer Palau de Justícia d’espanya”.

La ornamentació del Palau de Justícia va ser encarregada a un conjunt d’artistes, escultors i pintors més destacats d’aquell moment.

Les façanes estan decorades amb 48 estàtues de personatges cèlebres , escollits en la junta del 22 de Juny de 1894, segons la qual també es decideix que seran de 2,40 metres d’alçada i es faran amb pedra arenosa de Montjuic. Igualment la junta acorda limitar a quatre les escultures per escultor escollit i que el preu serà de 2.000 pessetes per a cada una d’elles.

El conjunt escultòric que corona el pòrtic principal, Moisès dictant el catàleg de la llei al poble d’Israel, flanquejat per dues figures al•legòriques al "Dret espanyol i al Dret o privilegis regionals va ser encarregada a Agustí Querol, el 17 de Desembre de 1898 amb un pressupost de 15.000 pessetes i una alçada de 3,10 metres.
Els grifons que tanquen el coronament en arc del pòrtic d'entrada van ser encarregats inicialment a Pau Gibert, però finalment va ser Eusebi Arnau qui els va dur a terme, per un import de 1334 pessetes.

D’una manera semblant a les estàtues s’encarreguen els 22 relleus que complementaran l’ornamentació de les façanes. La junta del 12 de Juny de 1891, que n’adjudica 18, decideix que faran 3,60 de llarg per 1 metre d’alt i que es pagarà per cada un d’ells, també, 2.000 pessetes.

Per tenir una referència de l'entorn econòmic cal saber quin era el salari anual mitjà el 1900:
- Un treballador qualificat ,del ram de l'aigua (acabats, tenyits i aprestos d'un teixit) , salari anual de 1.078 pessetes
-Una treballadora qualificada, una filadora , 641,90 pessetes l’any.
------------------------------
Bibliografia:
-Enrech Molina, Carles.- Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil (1881 -1923). Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de publicacions. 2005

-Mas i Solench, Josep Mª.- El palau de justícia de Barcelona .Barcelona.Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. 1990

-Fontova, Rosario i altres autors. Cent anys del Palau de Justícia de Barcelona. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. 2008